RÈQUIEM FOR EUROPE

requiemeurope  La voluntat de Catalunya de ser el proper Estat independent està suposant un fort sacsejament de les estructures oligàrquiques espanyoles i europees.

Fins ara, el moviment nacionalista català no atemptava sobre aquestes estructures, procedia de les mateixes oligarquies de país, el pujolisme i el convergencionisme tiraven però mai arribaven, volien però no podien, eren vàlvules d’escapatòria que mai sortien del guió sotmés per una Espanya castellana que alternava entre una opció de dreta dura i una dreta tova, disfressada de moviments d’esquerres.

Però ara les coses han canviat, el moviment independentista és d’origen popular, ha emanat des de baix fins a dalt, és de la gent, i per aquest motiu aquest canvi de paradigma és tant temut com potent, és de nosaltres per nosaltres. La Unió Europea ha estat creada i funciona sota la lògica de les oligarquies de poder, com a instrument al servei dels diferents lobbies i de les multinacionals, per aquest motiu, un corrent que ha sorgit fora dels seus laboratoris polítics i del seu control els hi provoca una enorme inestabilitat i incomoditat.

No sóc pretensiós ni fantasiós si afirmo que a Catalunya no només ens juguem el nostre futur, també si juguen el seu futur els europeus. Si Europa i les seves institucions no són capaços de respectar els drets dels seus ciutadans, i cedeixen a la tirania dels seus estats membres, per sobre dels seus ciutadans, llavors Europa està morta, el projecte europeu iniciarà la seva desintegració, caldrà que preparem la seva missa de difunts, Rèquiem for Europe.

Europa ha de triar si està a favor de les persones en defensa de la seva democràcia legítima, o a favor dels cops de porra contra els ciutadans per defensar una Llei que ja no representa la voluntat de la gent, com ho era la Llei que prohibia votar a les persones de raça negra, la Llei que prohibia votar a les dones, i tantes i tantes d’altres que l’evolució les va fer injustes i il·legítimes.

Europa ha de triar si vol dirigents que volen complir els mandats dels ciutadans que els van escollir per portar a terme unes determinades coses, o prefereix, governants o reis, que no escollits per ningú, que no representen a ningú, tenen la poca vergonya de defensar la violència de les forces repressives policials espanyoles contra la indefensa ciutadania, i que tenen després el cinisme de negar-ho tot.

Europa ha de triar si vol seguir el camí de dirigents i pobles amb voluntat de dialogar o vol tenir governats que només amenacen i castiguen, governats que no volen negociar ni parlar res de res, i que al final, a la curta o al mig termini, fomenten el desgovern. Ha de triar entre pobles que diuen la veritat i mentiders compulsius. Ha de triar entre demòcrates i feixistes. Ha de triar entre governats que volen posar urnes i altres que amenacen a posar l’exèrcit pels carrers.

El dret d’autodeterminació dels pobles és una normativa internacional. Aquí no hi ha res il·legal, al contrari tot és legítim, però potser no és una qüestió de drets, ni de societat, potser només són negocis, economia, potser la incomoditat d’Europa ve determinada per l’alta preocupació sobre el que passaria a Espanya, i amb el deute espanyol impossible de retornar, sense Catalunya.

Si aquest és l’argument, el pobre argument europeu i per ell aposten, és el moment de pregar per Europa, aquest invent s’ha acabat, almenys com ho és ara. Nosaltres guanyarem, i l’única forma de fer-ho és declarant la independència.

Anuncis

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
Add a comment
comments

INDEPENDÈNCIA PER UNA ECONOMIA MILLOR

economiacatalana  Quan el component emocional, sigui individual o col·lectiu, ha estat tan intens com en aquestes darreres setmanes, no pot desaparèixer de sobte per donar pas a la part més racional dels individus.

Les imatges de llibertat d’un poble i la seva gent representades per la voluntat i la defensa del seu dret a vot, contra un sistema estatal repressiu identificat amb forces policials repressives i violentes, captades per les nostres retines oculars, quedaran gravades en el nostre cervell per temps immemorial. L’orgull de poder dir “jo hi vaig ser”, passarà de generació en generació, “el meu pare hi va ser”, “el meu avi hi era”.

Seguiria parlant i parlant, dies i dies, sobre brutalitat de la policia amb les nostres iaies, sobre l’abús de poder de la guàrdia civil amb els nostres iguals, economiacatalana2sobre aspectes que surten dels budells, però la meva responsabilitat és fer un esforç, que encara que em costa fer-lo, cal fer-lo, i anar a buscar i reprendre la corrent de pensament econòmic.

Ens diuen que l’economia catalana està en perill, que les empreses s’estan donant a la fuga, que venen mals temps, i sobretot, que si fem el pas de declarar la independència, el major dels cataclismes caurà contra nosaltres.

Propaganda. Mentides. Més del mateix. Res és veritat, al contrari, no fer el pas seria la gran errada. L’economia espanyola és la que s’enfonsa, amb un deute galopant impossible de gestionar, cada vegada més abocada a un abisme que és més proper, un IBEX amb clara davallada i una prima de risc augmentant per moments, amb grups inversors internacionals que emigren a corre-cuita del deute espanyol per anar a altres valors més segurs, com ho són ara mateix el portuguès i, fins i tot, el grec.

Hem de declarar la independència per una economia millor.

És important, per interpretar el que comença a passar i el que anirà passant, no fer-ho en clau espanyola, amb la lectura de sempre, amb la lectura per exemple, que si s’enfonsen els bancs, s’enfonsa l’economia. Penseu, que la gran majoria dels bancs i empreses que marxen són de l’Opus i d’altres poders fàctics ancorats a l’anomenada casta nacional. Aquestes empreses i els seus executius només representen els interessos dels amos que els hi donen a menjar, molt bé per cert, són els bancs i les empreses de les famoses portes giratòries, però no formen part de l’economia real.

Són entitats que amb el rerefons econòmic, es dediquen a jugar a fer política, amb una tàctica desesperada de moure la seva seu per crear sensació de temor, de por als ciutadans. El que mostren realment, és la seva imatge reflectida al mirall, una imatge lletja que representa l’alt grau de pànic que s’ha apoderat d’ells, la casta espanyola. La seva marxa significa una oportunitat, d’acord a una economia millor, fora dels perjudicis i interessos de les màfies econòmiques, que no per ser convencionals, de sempre, deixen de ser més màfies, com estem veient.

A Europa, al món, i sobretot als mercats, ja es comença a entendre que el futur a Catalunya passa per la seva independència. Fruit d’aquest moviment, els bancs espanyols han iniciat i continuaran una caiguda que ja veurem on acaba, però en la seva caiguda, l’oligarquia espanyola atacarà de forma sectària tot allò que és català amb voluntat de destruir-ho, cosa que no succeirà. Davant de les envestides violentes i esbojarrades carregades d’odi i ganes de venjança, nosaltres tinguem calma i a fer el nostre.

Sabíeu que els impostos que paguen a la Generalitat avui Caixabank i Banc de Sabadell són ridículs, i en el moment que siguem una República, hauran de cotitzar molt més, per tot el negoci generat al nostre territori, ja sigui per via de retornar la seu o per via de l’establiment d’una subseu. La nostra economia és forta, però no la bancària, sinó la real, el turisme, el consum intern, el teixit industrial, els milers i milers d’emprenedors i pimes, l’exportació, l’automòbil, el comerç. Bancs i subministres s’aprofiten de la nostra economia, no costarà gaire canviar-los, ells mateixos.

El nostre futur, el futur que tant hem imaginat els que volem un millor benestar per nosaltres, i sobretot per les futures generacions està a tocar, i només passa per la declaració d’independència, una DI i no una DUI, perquè aquí no hi ha res unilateral, s’ha fet un referèndum, bé, de fet s’han fet dos, i els hem guanyat tots dos, malgrat tenir tot el poder d’un estat que se sent imperi en contra.

Nosaltres som modestos, gent de bé, només volem estar millor, i per estar-hi hem de separar-nos declarant la independència per una economia millor, per una millor qualitat de vida.

A por ello! (no A por ellos)

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
Add a comment
comments

QUI SOM

VideoPresentaciovimeo Presentació

FacebookTwitterGoogle BookmarksRSS Feed

  

portada3

 Venda on-line

 

@EconomiaCAT1

Due to an error, potentially a timed-out connection to Twitter, this user's tweets are unable to be displayed.

Ibex-35

Indicadors Conjunturals